Vint autores de Catalunya i la seva relació amb el seu pare

Viena Edicions publica T’estimo com la sal, una proposta col·lectiva on autores catalanes analitzen críticament la relació amb el pare des de la ficció, l’experiència personal o l’assaig.

El 1983 l’editorial feminista anglesa Virago va iniciar una aventura literària. La idea era publicar un llibre on una vintena d’escriptores analitzessin la relació amb el pare. Quaranta anys després, la qüestió és tan inquietant com aleshores i no ha perdut la força provocadora. Una vintena d’autores catalans han emprès el repte de nou i han parlat del pare tant en textos de ficció com també en reflexions assagístiques i escrits clarament autobiogràfics. «Ens vam proposar que cobrissin el territori de Catalunya, com a catalanes o residents, que tinguessin diferents edats i que escrivissin en català», comenta Enric Viladot, editor de Viena Edicions.

És així com s’inicia el projecte, dirigit per la desapareguda lingüista i professora masquefina Carme Junyent i Simona Škrabec, directora de la revista L’Avenç, que compta amb noms com Lolita Bosch, Natàlia Cerezo, Stefanie Kremser, Marta Marín-Dòmine, Andrea Mayo, Júlia Ojeda Caba, Marta Orriols, Marta Pera Cucurell, Llucia Ramis, Marta Romagosa, Gemma Sardà, Margarida Aritzeta, Irene Yúfera, Àngels Bassas o Sílvia Soler entre d’altres. «Quan em va proposar el projecte, Carme Junyent em va comentar que a la mitologia clàssica, tant grega com llatina, no hi havia cap figura de filla que matés el pare. Sí que n’hi ha algunes que contribueixen a la mort d’aquest, però no que acaben de forma directa amb la seva vida», explica Viladot. Els relats reunits en aquest volum descobreixen des de les relacions més tendres fins a les manifestacions més profundes de la rebel·lia

Després dels moviments feministes dels últims anys, entre els dos llibres, el del 1983 i el del 2024, es podria pensar que seria més fàcil matar el pare. No obstant això, cada llibre té la seva orientació particular. «Matar el pare metafòricament no vol dir que sigui una mala persona, però si alliberar-se una mica d’aquesta relació que tenen les filles amb els pares», comenta Viladot. «Encara que el teu pare et maltracti o et faci mal hi ha filles que igual no trenquen amb el pare. Trencar no és només matar-lo».

Dues autores

«Quan ens van proposar participar en aquest projecte ens van donar llibertat per triar si volíem explorar la nostra relació amb el nostre pare o si volíem, a través de la ficció, explorar les relacions entre les filles i els pares. Jo vaig optar per aquesta segona via. Acabava de rellegir El rei Lear de Shakespeare, tragèdia que s’obre amb un conflicte entre una filla i el seu pare. El que vaig voler fer va ser ampliar aquest conflicte i, sobretot, donar més paraula a la filla petita de Lear, Cordelia», comenta Irene Yúfera.

En el cas de l’actriu i escriptora Àngels Bassas, «quan em va arribar la proposta de la Carme Junyent, ella em va comentar que no hi havia cap figura de la mitologia que hagués matat el pare. Era cert, vaig pensar en adonar-me’n». «Des del meu bagatge teatral vaig començar a pensar en tots els personatges femenins i vaig fer una mena d’assaig de tetralogia paterna que viatjava en paral·lel al relat personal. Tenim una Electra que vol venjar el seu pare i una Efigènia que és sacrificada per ell... Per a mi va ser com encarnar totes aquestes dones que parlaven en boca meva. M’he inspirat molt en heroïnes de la literatura dramàtica». Com explica, «jo tinc un pare meravellós, però sí que vaig recordar aquesta actitud que tenim de vegades les dones, de complaure molt la figura paterna i després, la parella. Vaig consultar altres dones, així aquesta veu que feia servir al relat era més forta».